La direcció de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana que està tramitant el Projecte de Decret del Consell pel qual es declara com a zona d’especial conservació el LIC ( Lloc d’Importància Comunitària) i la ZEPA ( Zona d’Especial Protecció d’Aus) Penya-segats de La Marina, ens va sol·licitar les nostres propostes sobre aquest pla de gestió.
Quan fa uns anys vam proposar a l’Ajuntament de Xàbia la protecció de les coves marines, també vam indicar la necessitat de fer una protecció de tot el litoral sud. Això va fer que ens trobarem amb la Conselleria per a cercar les millors formes de protecció, no soles de les coves sinó també de la resta del litoral fins a Moraira, el que es coneix com el LIC Penya-segats de La Marina. Aquesta zona presenta un problema doncs fa uns anys la competència sobre les aigües interiors va passar al Ministeri el que dificulta la presa eficient de decisions, doncs la Conselleria té les competències sobre la part terrestre i el Ministeri sobre la part marina. Això fa que tot i els intents que vam fer en algunes reunions el pla de gestió de la part terrestre està quasi acabat, però encara, tot i que van participar en reunions amb el Ministeri, no sabem com està el de la part marina. Això pot ser un problema per exemple en la protecció que vam demanar sobre la zona del Portitxol – Pallers – Punta del Freu que en té part terrestre i part marina.
Tot i que serien molts els aspectes a considerar i moltes les accions que caldria fer per tal de protegir i assegurar la continuïtat del ric patrimoni natural i cultural d’aquest tram del litoral central del País Valencià, des de l’IROX proposem una sèrie de qüestions que a hores d’ara, considerem com prioritàries.
● Pel que fa al patrimoni natural i al manteniment dels ecosistemes dels penya-segats, proposem
les següents mesures:
1.- En alguns punts d’aquest litoral encara es produeixen abocaments d’aigües brutes, conseqüència de l’enorme densitat urbanística de la costa, com ara els sectors situats al nord de la cala Granadella. Proposem un major control així com la redacció de lleis i normes més restrictives i eficaces per acabar amb aquest problema, incloent un major control dels vessaments de les depuradores públiques de la zona
2.- Protecció eficaç i real dels paisatges dels penya-segats. Prohibició de noves construccions en tot l’àmbit del LIC, amb la determinació d’arribar fins al final de la via jurídica en cas de reclamacions per a demostrar que l’interès públic ha de prevaldre sobre el privat. En cas que l’administració no estiga disposada a fer aquest esforç, com a mínim s’hauria de :
a) Més restriccions en l’edificació sobre el penya-segats, com ara seria delimitar una àrea de servidumbre des de la coronació del penya-segat, i no des de la línia de costa, o eixamplar la franja de sòl protegit sobre la vertical del penya-segat.
b) Control en les altures de les edificacions pròximes a la vertical dels penya-segats, amb una única planta en la zona més pròxima a la vertical.
c) Que a l’expedient demanant llicència s’incorpore documentació geotècnica i demostre mitjançant càlculs, que la nova construcció no alterarà l’estabilitat del penya-segat més proper.
d) prohibició de realitzar excavacions i moviments de terres en les àrees pròximes als penya-segats i dins de la franja de sòl delimitada com a servidumbre, a causa del perill de despreniments que té sobretot la zona urbana de limita amb els penya-segats, tal com es pot comprovar en els nombrosos despreniments que han tingut lloc a la zona (es pot comprovar en les notícies dels principals diaris locals i provincials)
3.- Control i restriccions en els accessos a cales o indrets singulars. Així, junt a les accions que ja ha posat en marxa l’Ajuntament de Xàbia, restringint l’accés en vehicles particulars a les cales de la Barraca i la Granadella proposem restriccions a zones d’especial interès natural, com ara els Pallers, al sector nord de la badia del Portitxol, un àrea on es pretén reintroduir l’àguila pescadora i fer possible la seua nidificació, i que l’IROX ja va proposar una protecció especial ( que adjuntem).
Sobre aquest últim punt demanem a la Conselleria que sol·licite la recuperació de les competències sobre les aigües interiors del litoral sud que es van cedir al Ministeri i impedeixen establir una protecció eficient degut a la concurrència de jurisdiccions de diverses administracions.
4.-També, com una mesura més genèrica de custòdia i control, es podrien usar drons i altres aparells per tal vigilar les àrees més sensibles dels penya-segats.
Estes mesures, només tenen la intenció de donar compliment a l’establert en la Llei 42/2007, 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (articles 45, en endavant, en els quals refereix expressament que seran els òrgans competents públics els que deuran prendre les mesures necessàries per evitar el deteriorament o la contaminació dels hàbitats fora de la Xarxa Natura 2000.
● Pel que fa al patrimoni cultural dels penya-segats, proposem les següents mesures :
1.- Recuperació per a usos públics de les estructures arquitectòniques defensives del litoral. En primer lloc les torres del Portitxol i Ambolo, amb dues del segle XVI i ara de propietat privada. Recuperació i senyalització dels indrets ocupats per les torres i castells ara desapareguts: torre del cap de sant Antoni, castellet de sant Jordi o de la Mesquida, castell de la Fontana o sant Martí. Recuperació de les ruïnes del castellet de la Granadella.
2.- Recuperació per a usos públics dels fars del cap de la Nau i del cap de sant Antoni, així com de l’edifici del semàfor del cap de sant Antoni.
3.- Recuperació dels accessos i sendes a les pesqueres dels penya-segats, per això adjuntem el treball que es va realitzar des del propi Ajuntament de Xàbia, per tal de catalogar i protegir les sendes d’accés a les pesqueres, amb la finalitat que el tinguin en compte per a una possible catalogació i protecció des de la pròpia conselleria
4.- Manteniment i recuperació de les estructures tradicionals de pedra seca conservades en l’àrea LIC. Ben especialment aquelles del paratge de la Granadella, lloc on s’ha preservat un ric -i senzill- patrimoni agrícola del secà, amb margenades, casetes, casups, i altres estructures de l’arquitectura tradicional.
INSTITUT DE RECERCA OCEANOGRÀFICA DE XÀBIA
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
DEPARTAMENT DE PATRIMONI LITORAL
