Aquest estudi se centra en l’anàlisi de les poblacions de polps a la comarca de la Marina, una àrea de notable biodiversitat marina a la costa mediterrània. A través de l’observació directa i la recopilació de dades de captures avaluem la dinàmica poblacional, patrons de comportament i adaptacions ecològiques de l’Octopus vulgaris en aquesta zona.
La recerca busca comprendre l’impacte de factors ambientals i humans sobre aquesta espècie, proporcionant informació crítica per a la seva conservació i gestió sostenible. Aquest treball pot ajudar a una millor gestió dels recursos marins locals i promoure estratègies de conservació basades en l’evidència científica. Llegir l’informe complet
Vídeo resum de la conferència on el biòleg Frederic Alemany Sena ens explica les conclusions de l’estudi
IROX presenta una sèrie de 3 vídeos per difondre les gravacions aconseguides pels bussejadors dins de l’estudi de la població de polps a La Marina Alta. Aquí teniu el primer sobre la posta dels polps.
En aquest segon vídeo, ens centrem en el comportament de la femella i la seua posta en el procés reproductiu.
L’IROX fa una crida a totes aquelles persones que puguen aportar informació sobre localització de postes de polp, contacten a través de iroxabia@gmail.com
El tercer vídeo sobre la fase larvària dels polps fruit de les gravacions fetes en l’estudi del polp de La Marina.
A més, aquestes gravacions ens ajuden a identificar les amenaces potencials que enfronten a causa de l’activitat humana i el canvi climàtic. En presentar aquest material audiovisual, esperem no només compartir les nostres troballes científiques, sinó també fomentar una major apreciació i conservació del ric ecosistema marí de la comarca.
Aquest geoportal, creat per Pablo Pascual Yarritu de la Universitat Politècnica de València, proporciona una anàlisi exhaustiva de les dades pesqueres recopilades per IROX a la comarca de la Marina des de 2013 fins a 2023. Durant aquesta dècada, hem observat i registrat tendències significatives en les captures de polps, que són fonamentals per a l’economia i biodiversitat local.
Aquests dades no només revelen la salut actual de les poblacions, sinó que també destaquen les pressions que enfronten a causa del canvi climàtic, la contaminació i les pràctiques pesqueres insostenibles. A més, l’anàlisi confronta desafiaments de gestió i oportunitats de millora en la regulació pesquera a nivell regional.
En presentar aquestes dades, el nostre objectiu és proporcionar una base sòlida per a la presa de decisions informades que promoguin una activitat pesquera sostenible i la conservació dels recursos marins. Aquesta secció busca servir com a referència per a investigadors, gestors i comunitats locals interessades a garantir un futur viable per a la pesca a la Marina.
L’any 2017 l’IROX va organitzar una conferència a Dénia amb el científic especialitzat en gestió del litoral Rafael Sardá, de l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC, amb la finalitat de debatre i generar opinió sobre la pertinència de la translocació d’arena d’un indret a un altre, per tal de “recuperar” alguns metres de platja. Vam parlar que les platges són un entorn natural sencer, i que si es destrueix una de les parts s’acaba per destruir la capacitat de regeneració d’aquest entorn . El disseny natural de la costa és el resultat de segles d’evolució i variar els límits d’aquests espais sense entendre les diverses forces que actuen en ells pot fer, com ha passat fins ara, que els esforços dedicats a la suposada regeneració acaben sent en va. No són pocs els exemples d’aquestes intervencions en els que l’arena afegida acaba desapareixent poc després, i fins i tot, convertint la zona en un cementeri submarí.
Entre els diversos factors fonamentals que han contribuït a la recessió costera hi trobem la construcció de ports i presses als rius, que han impedit l’aportació de sediments necessaris per mantindre-la, així com un urbanisme salvatge, que en lloc de respectar la platja com a entitat viva, incloent-hi les dunes, ha permès construir damunt d’ella, trencant els sistemes de renovació de la mateixa platja. Un tercer factor n’és la creació d’espigons perpendiculars a la costa. Aquests espigons provoquen zones de putrefacció marina i no resolen el problema d’arrel. A més, els espigons dificulten la pesca professional, una de les poques activitats econòmiques de La Marina per escapar del monocultiu del turisme, el qual ha fet que ens convertim en una de les comarques més pobres del País Valencià. Amb l’objectiu de no continuar en aquest bucle de destruir la vida marina d’un fons marí, d’on s’extrau l’arena, i abocar-la en un altre fons marí on es destrueix la vida marina que hi viu, s’ha de tenir una visió ecosistèmica ampla i de llarg termini. En aquest sentit, el primer objectiu seria eliminar aquells factors, dins d’allò possible, que impedeixen una regeneració natural, per descomptat. Posteriorment, caldria explorar des del punt de vista científic i la seua viabilitat tècnica i econòmica, accions alternatives com ara la instal·lació d’esculls submarins paral·lels a la costa.
La considerable despesa de 14 milions d’euros constitueix al nostre parer un nou malbaratament de recursos públics que no s’haurien de fer servir per destruir encara més aquest entorn natural. En el context actual, la prioritat hauria de ser acabar amb la degradació dels ecosistemes marins i les accions que generen una pitjor qualitat de les aigües, i per tant, un major deteriorament de tot l’espai coster. L’absència de polítiques públiques que defensen l’interès general i el nostre patrimoni marí i submergit és preocupant. Continuem sense tindre una gestió lògica, basada en criteris científics, i només es té en compte les urgències turístiques. Una nova aberració per gestionar el litoral a 400 km. de distància.
Fotos de “La Marina Plaza .com”
Per descomptat, no es tracta de buscar culpables sinó d’adoptar les millors decisions per afavorir una evolució positiva d’aquest entorn tant important de La Marina, impedint que les errades comeses al passat augmenten els seus efectes negatius al prendre mesures precipitades, que estan convertint una costa rica i diversa en un cementeri marí.»
INSTITUT DE RECERCA OCEANOGRÀFICA DE XÀBIA
El vocal de Pesqueries Sostenibles de l’IROX, Amadeu Ros, en l’entrega de l’estudi científic sobre la Roca dels Felius als científics de l’INSTITUT de CIÈNCIES del MAR de Barcelona, un dels centres de recerca científica marina pioners a la Mar Balear, Baptiste Company, Toni Lombarte i Laura Recasens, que ens van aportar les seues experiències sobre cogestió pesquera
Entrega del llibre sobre la Roca dels Felius a la Biblioteca de Xàbia per part del vocal d’Arqueologia Subaquàtica i Patrimoni Litoral de l’IROX, Ximo Bolufer, i a la Biblioteca i Arxiu Municipal de Dénia per part del membre de l’Equip de Bussejadors de l’IROX, Bernat Cardona. A l’IROX considerem fonamental la divulgació científica per a que la gent puga aprendre i compartir amb nosaltres els fantàstics valors de la nostra mar.
Entrega del llibre de la Roca dels Felius per part del vocal de Relacions amb les Universitats de l’IROX, Alfred Pastor, als científics de la UNIVERSITAT d’ALACANT que han participat amb l’estudi bionòmic i el seu inestimable assessorament, Alfonso A. Ramos, Aitor Forcada Almarcha i Josep Lluís Sánchez Lizaso