LES DEVESES, UNA NOVA ABERRACIÓ
L’any 2017 l’IROX va organitzar una conferència a Dénia amb el científic especialitzat en gestió del litoral Rafael Sardá, de l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC, amb la finalitat de debatre i generar opinió sobre la pertinència de la translocació d’arena d’un indret a un altre, per tal de “recuperar” alguns metres de platja. Vam parlar que les platges són un entorn natural sencer, i que si es destrueix una de les parts s’acaba per destruir la capacitat de regeneració d’aquest entorn . El disseny natural de la costa és el resultat de segles d’evolució i variar els límits d’aquests espais sense entendre les diverses forces que actuen en ells pot fer, com ha passat fins ara, que els esforços dedicats a la suposada regeneració acaben sent en va. No són pocs els exemples d’aquestes intervencions en els que l’arena afegida acaba desapareixent poc després, i fins i tot, convertint la zona en un cementeri submarí.
Entre els diversos factors fonamentals que han contribuït a la recessió costera hi trobem la construcció de ports i presses als rius, que han impedit l’aportació de sediments necessaris per mantindre-la, així com un urbanisme salvatge, que en lloc de respectar la platja com a entitat viva, incloent-hi les dunes, ha permès construir damunt d’ella, trencant els sistemes de renovació de la mateixa platja. Un tercer factor n’és la creació d’espigons perpendiculars a la costa. Aquests espigons provoquen zones de putrefacció marina i no resolen el problema d’arrel. A més, els espigons dificulten la pesca professional, una de les poques activitats econòmiques de La Marina per escapar del monocultiu del turisme, el qual ha fet que ens convertim en una de les comarques més pobres del País Valencià. Amb l’objectiu de no continuar en aquest bucle de destruir la vida marina d’un fons marí, d’on s’extrau l’arena, i abocar-la en un altre fons marí on es destrueix la vida marina que hi viu, s’ha de tenir una visió ecosistèmica ampla i de llarg termini. En aquest sentit, el primer objectiu seria eliminar aquells factors, dins d’allò possible, que impedeixen una regeneració natural, per descomptat. Posteriorment, caldria explorar des del punt de vista científic i la seua viabilitat tècnica i econòmica, accions alternatives com ara la instal·lació d’esculls submarins paral·lels a la costa.
La considerable despesa de 14 milions d’euros constitueix al nostre parer un nou malbaratament de recursos públics que no s’haurien de fer servir per destruir encara més aquest entorn natural. En el context actual, la prioritat hauria de ser acabar amb la degradació dels ecosistemes marins i les accions que generen una pitjor qualitat de les aigües, i per tant, un major deteriorament de tot l’espai coster. L’absència de polítiques públiques que defensen l’interès general i el nostre patrimoni marí i submergit és preocupant. Continuem sense tindre una gestió lògica, basada en criteris científics, i només es té en compte les urgències turístiques. Una nova aberració per gestionar el litoral a 400 km. de distància.
Fotos de “La Marina Plaza .com”
Per descomptat, no es tracta de buscar culpables sinó d’adoptar les millors decisions per afavorir una evolució positiva d’aquest entorn tant important de La Marina, impedint que les errades comeses al passat augmenten els seus efectes negatius al prendre mesures precipitades, que estan convertint una costa rica i diversa en un cementeri marí.»
INSTITUT DE RECERCA OCEANOGRÀFICA DE XÀBIA
