Protegir la Posidònia, protegir la nostra mar

Home / Protecció / Gestió del litoral / Protegir la Posidònia, protegir la nostra mar

En les últimes setmanes estem assistint a una agressió brutal del nostre litoral per part de persones que no estan conscienciades del perill per l’entorn marí, del que es suposa que van a gaudir, sense pensar que si es segueix amb aquestes pràctiques arribarem a un punt de no retorn, la qual cosa comportarà la total desaparició dels ecosistemes i per tant del nostre litoral, tal com el coneixem fins al dia d’avui.

 

 

Ens estem referint a aquelles pràctiques nàutiques que no respecten la legislació establerta, com són els fondejos fora de les zones de boies o sobre les praderies de posidònia, la qual cosa provoca l’arrossegament d’aquestes plantes tan necessàries per a la vida a la Mediterrània, o la entrada per part de nombroses embarcacions a les coves existents en els nostres penya-segats, que posen en perill tant la vegetació existent en aquests ecosistemes, com a les persones que es troben realitzant activitats legalment establertes, com és el bany o el busseig.

 

Cal recordar, per exemple, que la Posidònia oceànica és una planta marina que forma praderies, sobre fons durs i tous, des de prop de la superfície fins als 50 m de profunditat aproximadament, i que compleix una importància vital per a la vida marina, ja que proporcionen refugi, oxigen i aliment a més de 1000 espècies animals, algunes d’elles d’interès comercial. A més protegeixen les platges de l’erosió gràcies a les seues arrels i fulles, que afavoreixen la retenció de sediments.

 

Aquestes praderies es troben en regressió, a causa principalment als ancoratges de les embarcacions esportives, la pesca d’arrossegament per sobre de les praderies, els abocaments d’aigües residuals o les extraccions d’àrids de el llit marí i la suposada regeneració de les platges, a prop de les praderies.

 

Pel que fa a les coves dels penya-segats, cal recordar que la Cova del Llop Marí figura en el catàleg de coves de la Conselleria de Territori i Vivenda (DOGV nº 5261 del dijous, 18 de maig de 2006 – Decret 65/2006, de 12 de maig) i per tant ha de ser objecte d’especial protecció tenint, a més a més, uns endemismes que cal preservar de l’excés de pressió humana que inevitablement patirà si no s’aplica aquest tipus de mesures. A la cova sobreviuen diversos exemplars de Asplenium marinum, la qual està catalogada com a Vulnerable, segons el Catàleg Valencià de Especies de Flora Amenaçades, en el seu Annex I, en Perill de Extinció, i que amb la massiva presència de vehicles a motor corre el perill de desaparèixer.

 

 

Doncs bé, a més d’aquests fets i d’aquests fonaments científics, des de l’IROX creiem que les administracions competents estan incomplint el seu deure de protecció d’allò que està legislat, ja que a dia d’avui no hi ha control sobre aquelles embarcacions que fondegen directament sobre les praderies de posidònia o incompleixen la limitació de navegació dins de la franja de 200 m de la línia de costa establerta pel bany.

 

Amb aquestes activitats s’està infringint, per part d’aquelles persones que així ho fan, i les administracions competents estan deixant de controlar el que estableix, la següent normativa:

 

Art. 52.2 i 66.2 del DECRET 180/2002, de 5 de novembre, de Govern Valencià, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Montgó, pel qual s’exposa que el fondeig d’embarcacions, conforme al que establert en la normativa particular, només podrà realitzar-se en els llocs assignats i habilitats a l’efecte.

 

Són incloses en la legislació valenciana mitjançant l’Ordre de 23 de gener de 1992 a la qual es regula les activitats sobre aquests ecosistemes. En l’article primer es prohibeix la destrucció de les praderies de fanerògames marines per ser zones d’interès pesquer

 

El règim jurídic bàsic de la conservació, ús sostenible, millora i restauració de el patrimoni natural i de la biodiversitat espanyola estan recollits en la Llei 42_2007 13 de desembre del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, en la qual en el seu Annex I les praderies de Posidonia oceanica són un tipus d’hàbitat d’interès comunitari la conservació requereix la designació de Zones d’Especial Conservació. Per tant, la presència d’aquesta espècie és motiu suficient per a la designació d’espais de la xarxa Natura 2000, que contribueixin al manteniment o restabliment de l’estat de conservació favorable dels hàbitats naturals en la seva àrea de distribució natural

 

En el Reial Decret 139-2011, les poblacions de Posidònia oceànica es troben en la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial.

 

A més el Reglament CE Nº 1967/2006 relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el Mar Mediterrani es regula l’exercici de la pesca amb arts d’arrossegament de fons, especifica que aquesta activitat només podrà exercir-se en fons superiors a 50 metres de profunditat, que coincideix amb el límit profund de distribució de Posidonia oceanica. Per ell, queda prohibida la pesca amb xarxes d’arrossegament, dragues, arts de parany, xarxes de cèrcol amb sàgola, xarxes de tir des d’embarcació, «jábegas» o xarxes similars per sobre dels llits de vegetació marina constituïda, en particular, per Posidonia oceanica o altres fanerògames marines.

 

Posidonia oceanica està inclosa en l’Annex I de la Convenció de Berna com a espècie de flora estrictament protegida. En aquest annex també hi són presents Zostera marina i Cymodocea nodosa.

 

A la Directiva Hàbitats de la Unió Europea (Directiva 92/43 CEE de l’1992.05.21) i la seva posterior adaptació a el progrés tècnic i científic a través de la Directiva 97/62 / CE de el 27 d’octubre de 1997, i en última instància modificada per la Directiva 2006/105 / CE de el consell per la qual s’adapten les Directives 73/239 / CEE, 74/557 / CEE i 2002/83 / CE en l’àmbit de l’entorn: totes elles inclouen les praderies de Posidonia oceanica a l’Annex 1 (hàbitat 1120), com a hàbitat prioritari a conservar dins del territori de la Unió Europea.

 

Posidonia oceanica està contemplada dins l’Annex II del Conveni de Barcelona sobre la protecció del medi marí i del litoral i està considerada com una de les principals prioritats a conservar en el Pla d’Acció.

 

Amb tot això, si per les autoritats competents no n’hi ha prou la importància biològica i ecològica d’aquests ecosistemes per a la seva protecció, haurien almenys saber que amb la seva deixadesa de funcions estan incomplint amb el que estableixen les nombroses normatives que són d’aplicació per a la protecció d’aquests apreciats i necessaris ecosistemes, de manera que sol·licitem que es procedeixi a la immediata delimitació d’aquestes zones, amb un sistema de boies controlades que assegurin l’amarratge sobre aquestes, per tal d’evitar els indesitjats arrossegaments d’àncores, es procedeixi a l’ abalisament de la zona definida com a LIC dels penya-segats de La Marina i la resta de zones amb aquesta planta del litoral de la nostra comarca, es promogui la immediata contractació de personal amb caràcter d’autoritat per tal de vigilar, protegir i realitzar les sancions que siguin necessàries, i es promogui i s’aprovi el necessari decret de protecció d’aquests entorns, a l’igual com han fet a les Illes Balears, per tal de donar la protecció que aquests ecosistemes mereixen i necessiten per evitar la seva total degradació, atès que aquesta degradació podria suposar un desastre ambiental i econòmic per la zona en què vivim.

 

Volem fer-li arribar als nostres polítics un concepte que creiem primordial per al desenvolupament futur de La Marina, com és el de « Capacitat de Càrrega»

 

La capacitat de càrrega, es refereix a la capacitat que un territori determinat té d’absorbir l’activitat antròpica sense que es produeixi una alteració significativa, i una degradació irreversible des del punt de vista ecològic i ambiental. El desenvolupament sostenible té com a fi ser capaç de combinar el creixement econòmic i el benestar de la població alhora que es mantenen i milloren els recursos naturals i el medi ambient.

 

El concepte de capacitat de càrrega és bastant fàcil d’entendre, no així la forma d’avaluació, existint múltiples metodologies. En qualsevol cas, i pel que fa al turisme, l’Organització Mundial del Turisme estableix la capacitat de càrrega com “el nombre màxim de turistes que poden visitar un mateix lloc sense provocar efectes destructius en el medi ambient, en l’ordre físic, biològic, econòmic i sociocultural, o bé un deteriorament inacceptable del grau de satisfacció dels turistes “.

 

Tot i això ens demostra que tot i que no tenim encara una llei de protecció de la Posidònia, planta fonamental per la qualitat de les nostres aigües marines, les administracions públiques compten ja amb ferramentes per detenir el deteriorament d’aquesta i eviten la demencial «regeneració» de platges que només suposa una destrucció dels hàbitats marins absolutament inútil. La majoria dels partits que dirigeixen els ajuntaments de La Marina formen part del Govern de la Generalitat i, per tant, han de poder impulsar lleis que regulen i protegeixen el gran tresor marí que suposa el nostre litoral. No calen excuses, és el moment de fer-ho. Endavant !

 

DEPARTAMENT DE BIODIVERSITAT

INSTITUT DE RECERCA OCEANOGRÀFICA DE XÀBIA

 

About Guardian

All the Lorem Ipsum generators on the Internet tend to repeat predefined an chunks as necessary, making this the first true generator on the Internet. All the Lorem Ipsum generators on the Internet tend to repeat predefined Lorem Ipsum as their default model text, and a search for web sites.